El passat 24 d’abril, organitzat per la Societat Catalana de Geografia.
El passat 24 d’abril vam assistir al debat “La geografia als estudis de grau de les universitats catalanes”, organitzat per la Societat Catalana de Geografia, que va tenir lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans a Barcelona.
Al debat, moderat per Anna Ortiz, professora de Geografia de la UAB, hi van intervenir cinc alumnes de les universitats que imparteixen estudis de grau de geografia -Aina Cornellà (UB), Edgar Bustamante (URV), Gerard Porras (UdL), Jana Clarà (UAB), Nil Sicart (UdG)- els quals varen expressar els seus punts de vista sobre les qüestions plantejades per la moderadora, relatives a: 1) motivació per estudiar el Grau de Geografia, 2) valoració dels estudis realitzats, 3) elements d’excel·lència dels estudis, i 4) expectatives al finalitzar els estudis.
Entre les respostes expressades pels ponents i les intervencions de l’audiència destaquem els següents aspectes: 1) El caràcter generalista (“obert a tot”) de la geografia i la seva versatilitat a l’hora d’afrontar reptes socials i ambientals actuals; 2) La conveniència d’augmentar les sortides de treball de camp, la necessitat d’evitar reiteracions en les diverses assignatures, l’interès de potenciar el caràcter professionalitzador de la formació: estudis de cas, projectes, tècniques, etc.; 3) Les sortides de treball de camp, les pràctiques a les empreses, el treball en grups no massius participatius; 4) La utilitat de les estades d’estudis en d’altres països, el treball en els sectors del medi ambient,la planificació urbanística i territorial (en els àmbits de les administracions i de l’empresa privada), l’educació i els serveis vinculats al territori.
Altres aspectes tractats, de caràcter més general, varen ser: la davallada del nombre matrícules al Grau de geografia i la masculinització de l’alumnat d’aquest ensenyament, el decalatge entre els estudis de batxillerat i els de Grau, la rigidesa dels horaris en els plans d’estudis, les limitacions a l’hora d’augmentar l’oferta d’assignatures optatives quan no es pot assolir un nombre mínim d’estudiants, i la possibilitat de potenciar les dobles titulacions.