El passat dimecres 21 de novembre, va tenir lloc la darrera xerrada programada per 2018, dedicada a l’àmbit professional de la conservació del patrimoni natural, a càrrec de Pau Sainz de la Maza, responsable de la xarxa Natura 2000 de la Generalitat de Catalunya.
El també geògraf Jaume Massó director de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) que va acollir l’acte, va obrir la sessió amb una breu introducció a la institució que dirigeix, composada per aproximadament 240 treballadores i treballadors de totes les disciplines afins a la cartografia, i on hi fan practiques professionals a l’entorn de 40 alumnes becats de les mateixes disciplines científiques.
Jaume Massó va aprofitar l’audiència especialitzada per a presentar dos projectes de l’ICGC que considerava que podien ser d’especial interès pels geògrafs: La propera execució del projecte de museu a l’aire lliure “L’avinguda dels temps geològics” al Passeig de Tremp, que consistirà en una intervenció sobre el paviment amb materials del Pirineu i rajoles de colors que representarà la taula cronoestratigràfica internacional, i la propera ampliació del centre d’interpretació dels sols dels pirineus i l’exposició permanent sobre els sòls dels pirineus, que s’ubica al Centre de Suport Territorial Pirineus de l’ICGC a Tremp.
Seguidament Elena Rodríguez, presidenta del Col·legi de Geògrafs de Catalunya, va fer una breu intervenció d’agraïment als assistents per la seva participació, i ens va deixar en mans d’en Pau Sainz de la Maza, de qui va destacar la seva trajectòria com a geògraf especialitzat en l’àmbit de la conservació de la natura.
En Pau va iniciar la seva xerrada donant pinzellades de la tasca que realitza a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat: que abasta aspectes com la creació, manteniment i publicació de la cartografia dels espais naturals protegits competència de la Generalitat de Catalunya, la participació en algunes ampliacions d’aquests espais, o l’organització i manteniment de tota la informació relacionada amb els espais de la xarxa Natura 2000 de la que és responsable, amb col·laboració amb una companya geòloga, i que comporta una tasca important de manteniment, recopilació i enviament de la informació a les institucions estatals i europees responsables.
En una segona part de la xerrada en Pau exposà alguns dels reptes de futur per la conservació de la natura, com ara la lluita contra el canvi global, la pèrdua de biodiversitat o dels serveis ecosistèmics. Entre d’altres, aquests processos exigeixen un alt grau d’informació i coneixement, per tal de fer-los front amb les millors politiques públiques possibles. Els recursos econòmics i humans necessaris per a fer front a aquests reptes són molt elevats i aniran en augment en els propers anys, també en el camp de la informació. Actualment, però, existeix un desajust entre les necessitats i els recursos que s’hi destinen que necessàriament s’haurà de resoldre properament. Dos grans projectes en marxa a la Generalitat poden suposar una primera resposta al desajust que comentàvem: L’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya i dins d’aquest marc i en l’àmbit i la informació ambiental, la creació de l’Observatori del Patrimoni Natural.
Com un dels millors coneixedors de les fonts d’informació disponibles per la conservació del Patrimoni Natural i de les institucions que se’n fan càrrec en Pau va fer un complet repàs de l’actualitat, amb fonts consolidades com el Sitxell de la Diputació de Barcelona o el Sistema d’Informació del Patrimoni Natural del DTES i del seu futur, que passa per augmentar la integració de les dades de forma que la distribució, les tendències i les pressions d’espècies i hàbitats quedin íntimament relacionades.
Cal dir que en Pau va passar de puntetes per tot un seguit de projectes com els basats en ciència ciutadana, Ornitho, Natusfera o Naturalist, que es varen destacar com a potents eines de present i de futur per la obtenció d’informació de determinades variables ambientals, el projecte de seguiment de la biodiversitat SISEBIO, que el DTES impulsa amb el CREAF, o el projecte de nou repositori de dades crues o de base (raw data) de Biodiversitat de Catalunya que s’integrarà en la plataforma GBIF, d’abast Europeu.
En la part final de la presentació els assistents vàrem poder gaudir de la visió més personal del ponent convidat, que va destacar com a actius dels geògrafs, la visió complerta dels fenòmens que es donen en l’espai i en el temps, la lectura històrica dels paisatges, la capacitat de relació dels fenòmens naturals, socials i econòmics que es donen en un lloc determinat o el domini dels sistemes d’informació geogràfica i les eines “geo-tic”.
Amb en Pau, hem descobert la importància de partir d’un primer projecte per a donar les primeres passes en la trajectòria professional, en el seu cas va ser la participació en el projecte LIFE ós bru de l’any 1995, que va marcar els seus inicis en el camp de conservació.
Els dos llibres que va esmentar al llarg de la seva presentació, són molt representatius de la gran dimensió humana i professional d’aquest geògraf format a la UAB. El primer, un llibre infantil que llegeix a les seves filles, “Los Amigos de Elmer” de David Makee, que va esmentar per destacar, d’una forma gràfica i divertida, el paper destacat del geògraf dins de qualsevol equip professional. El segon “La invención de la naturaleza el nuevo mundo de Alexander Von Hunbold” d’Andrea Wulf, el va recomanar a tots els assistents per la gran capacitat inspiradora d’aquest naturalista alemany tant reivindicat pels geògrafs i per els afins a d’altres disciplines científiques.
La sessió va finalitzar amb un breu debat entre els assistents, que varen compartir idees inquietuds i impressions, en un clima agradable i distès.
Gràcies Pau, per compartir aquesta estona amb nosaltres.
