Periple – Xerrada “Innovar en Geografia el projecte ATESMAPS.” A càrrec d’en Josep Ramisa.

El passat 19 de febrer a la seu del Col·legi de Geògrafs.

El Geògraf Josep Ramisa treballa actualment a l’AMB com a tècnic de sistemes d’informació geogràfica. Format a la UAB en aquesta especialitat, on va cursar els estudis de Màster de Tecnologies d’Informació Geogràfica (MTIG) del LIGIT, en Josep va destacar la seva etapa professional a Gas Natural com analista de dades espacials del mercat potencial de Sud-Amèrica, i la seva etapa com a becari a l’ICGC en el marc de les pràctiques del MTIG, on va desenvolupar l’actual sistema d’informació geogràfica LLISCAT.

Aquesta interessant trajectòria, ja ens dona algunes pistes del tarannà inquiet i treballador d’en Josep, però en la seva carta de presentació destaca especialment la conceptualització i gestació del portal ATESMAPS, que ha desenvolupat en col·laboració amb en Roger Calaf, i en paral·lel a la resta d’activitats anteriorment comentades.

En Josep va començar la seva xerrada exposant les idees clau més importants per l’assoliment del seu projecte del que, generosament, situa la primera fita en la sessió de Networking organitzada pel Col·legi de Geògrafs de Catalunya el 30 de setembre de 2016 “Les oportunitats professionals de la Geografia en el camp de la geoinformació”¸ d’on va extreure una conclusió que li va “canviar el xip”: Per innovar i donar forma a les idees cal materialitzar-les.

A aquesta primera idea que el va determinar a tirar endavant el projecte, en Josep hi afegí una segona premissa no menys important: Partir de la vocació, en el seu cas la Geografia física, la neu i l’esquí de muntanya. Per a en Josep, partir de la vocació t’aporta un “plus” d’energia i d’interès per a aprofundir en la matèria, que justifica bona part de la inversió de temps i d’esforços en el projecte.

Com a tercera idea clau, en Josep va destacar la importància de teixir una xarxa de contactes per concretar els primers passos del projecte en el seu estadi inicial, però també per a identificar necessitats, possibles dificultats, detectar errors i trobar les possibles solucions. Com veurem més endavant, en el cas d’ATESMAPS aquesta xarxa té un paper clau en la concreció del projecte d’en Josep.

També va exposar, que des del primer moment en que començà a materialitzar el projecte, a fer les primeres passes i contactes i a posar hores de feina efectiva, experimentà que a mida que s’avança, sorgeixen noves idees i oportunitats per a innovar.

Com a darrera idea clau en Josep ens proposa que d’un inici cal partir d’un propòsit, més enllà del’estricte retorn econòmic. En aquest sentit ATESMAPS parteix de l’objectiu personal del seu creador de poder planificar les rutes d’esquí de muntanya amb més facilitat, i de crear una eina útil a d’altres aficionats a aquest esport, amb el consegüent benefici per al col·lectiu i per les activitats econòmiques que en depenen.

Endinsant-nos una mica més en la pròpia aplicació, es pot dir que la virtut d’ATESMAPS, és que posa a disposició dels usuaris un seguit d’informacions procedents de diferents fonts d’informació, amb solvència científica-tècnica reconeguda en l’àmbit de la predicció d’allaus, sobre un visor de cartografia, que permet als usuaris la interacció amb aquestes dades per planificar millor les seves rutes de muntanya hivernal.

La paraula ATES és en realitat l’acrònim de Avalanche Terrain Exposure Scale, una escala de classificació del perill d’allaus inherent a la superfície del terreny, elaborada a partir de variables com el pendent, la rugositat o la presència d’arbres entre d’altres. Aquesta escal de classificació va ser desenvolupada al Canadà per Avalanche Canada, organització no governamental sense ànim de lucre dedicada a la seguretat pública d’allaus. D’aquí se’n deriva una cartografia que classifica el terreny en tres nivells; simple, exigent i complexe, on es valora el grau d’exposició al a les allaus, sense tenir en compte les condicions meteorològiques ni d’innivació del terreny.

Als Pirineus, l’escala ATES ha estat i està sent utilitzada per diferents institucions com Lauegi, A Lurte o Montaña Segura, per tal de classificar el terreny i així oferir als usuaris una informació extra al propi butlletí de perill d’allaus i el meteorològic.

ATESMAPS combina la cartografia ATES generada per aquestes institucions participades per científics experts, amb la informació que procedeix dels butlletins oficials de perill d’allaus. Aquests butlletins es generen amb caràcter diari o quasi diari, en funció de les necessitats, tenint en compte les variables meteorològiques i d’estat de la neu, i seguint la metodologia de l’European Avalanche Warning Services EAWS.

En aquests butlletins podem trobar informació a escala de zones nivoclimàtiques. A cada zona s’associa un nivell de perillositat en una escala de 5 categories entre feble i molt fort, informació relativa a les diferents situacions d’allau que s’hi poden donar, la localització del perill per orientacions i cotes, la mida de l’allau i la tendència a 24 i 48h. L’ICGC i el meteocat són les institucions responsables de l’elaboració i publicació dels butlletins oficials de perill d’allaus corresponents a les 7 regions nivoclimàtiques de Catalunya.

ATESMAPS fa més fàcil la consulta de tota aquesta informació, als esquiadors que ja disposen de la formació necessària per a planificar les seves rutes, gràcies a un geovisor al que s’ha afegit, a més de la cartografia ATES, les capes d’alçades, orientacions i pendents, dotant a l’usuari de capacitat per aplicar la informació publicada al butlletí de perill d’allaus sobre un mapa en 3d. El sistema alhora permet als usuaris carregar tracks de les rutes que es plantegen fer i així planificar l’activitat de forma òptima.

Fins a arribar al llançament d’aquesta aplicació, el projecte ha passat per moments crítics, ja que en un primer moment el sistema feia un “Mashup” o barreja de tota la informació generant una nova cartografia sintètica del perill. Els contactes amb els científics i institucions responsables de fonts de dades originals, van ser crucials per a desestimar aquesta funcionalitat, ja que podia donar lloc a males interpretacions per part dels usuaris amb el consegüent risc.

Superats aquests inconvenients que van ajudar a redefinir el projecte, en Josep i en Roger es plantegen nous reptes i desenvolupaments per a l’aplicació com pot ser la visualització en 3D de tota la informació, l’actualització automàtica d’algunes fonts de dades que actualment es carrequen de forma manual, o el sosteniment econòmic de l’aplicació mitjançant patrocinis, entre d’altres.

Malgrat la baixa assistència, a la que possiblement va influir el partit de vuitens de final de la Champions entre el Barça i l’Olimpic de Lyon, es va generar un debat interessant entre els assistents, en la que en Josep va aprofitar per a recomanar-nos l’aplicació Trello com a eina per facilitar la gestió de les tasques en l’equip de treball.